Era evident que la festa del consum i les pantalles tenia data de caducitat. Google, per exemple,
consumeix més energia que tota una gran ciutat europea.. Al llarg de la història, la humanitat va
viure emprant poc més d'una dotzena dels elements de la taula periòdica (ferro, carboni, coure i
pocs més). Avui, només un smartphone en requereix prop de la meitat.
Quan ja no hi ha nord, quan no hi ha res verdader i tot està permès, ja no es pregunta ¿per què?, es pregunta ¿per què no?
Jaspers ja va definir fa un segle la creença com aquella convicció mantinguda malgrat que la realitat mostra repetidament que és falsa.
S'entela el mirall de la ciència amb el torb de la Postveritat i dels interessos creats.
L'OMS, quan va ser fundada fa 75 anys, no depenia, com ara, de la indústria farmacèutica, ni
d'entitats afins (inclosa de manera molt destacada la sospitosa fundació Bill i Melinda Gates).
Sabem que els mons artificials, com la RA, només són miratges dins el món tangible, real: Una
persona que es posa ulleres de 'realitat virtual' continua depenent dels ritmes de la biosfera i de
l'equilibri del seu cos per seguir amb vida.
Aquesta és la magnitud del terratrèmol que les mesures contra la covid han provocat en la salut
mental. Un món amb menys lucidesa és també un món més controlable.
Els vents del pensament únic que han començat a bufar amb la covid van en direcció a aquesta
ortodòxia que 'significa no pensar'. Si l'ésser humà deixa de ser un ésser capaç de comprendre,
queda reduït a un simple engranatge del sistema tecnoapitalista, s'enfonsa en el món sense ànima, sense interioritat, sense sentiments, sense consciència, propi de les màquines. Un món en què l'únic que importa és l'eficiència.'
consumeix més energia que tota una gran ciutat europea.. Al llarg de la història, la humanitat va
viure emprant poc més d'una dotzena dels elements de la taula periòdica (ferro, carboni, coure i
pocs més). Avui, només un smartphone en requereix prop de la meitat.
Quan ja no hi ha nord, quan no hi ha res verdader i tot està permès, ja no es pregunta ¿per què?, es pregunta ¿per què no?
No hi ha Quarta revolució industrial possible en el món real. Però la lògica tecnocràtica continuarà impertèrrita, perquè és incapaç d'atendre la realitat.
La propaganda ha anat triomfant sobre la realitat i l'entreteniment sobre la cultura. Fa gairebé mig segle Chomsky i Herman ja van mostrar que els mitjans de comunicació sempre oferien un biaix en forma d'adoctrinament subtil, difícil de percebre a simple vista.
Jaspers ja va definir fa un segle la creença com aquella convicció mantinguda malgrat que la realitat mostra repetidament que és falsa.
S'entela el mirall de la ciència amb el torb de la Postveritat i dels interessos creats.
Fa dècades que la recerca científica està orientada al que és rendible al tecnocapitalisme.
L'OMS, quan va ser fundada fa 75 anys, no depenia, com ara, de la indústria farmacèutica, ni
d'entitats afins (inclosa de manera molt destacada la sospitosa fundació Bill i Melinda Gates).
Sabem que els mons artificials, com la RA, només són miratges dins el món tangible, real: Una
persona que es posa ulleres de 'realitat virtual' continua depenent dels ritmes de la biosfera i de
l'equilibri del seu cos per seguir amb vida.
Aquesta és la magnitud del terratrèmol que les mesures contra la covid han provocat en la salut
mental. Un món amb menys lucidesa és també un món més controlable.
Els vents del pensament únic que han començat a bufar amb la covid van en direcció a aquesta
ortodòxia que 'significa no pensar'. Si l'ésser humà deixa de ser un ésser capaç de comprendre,
queda reduït a un simple engranatge del sistema tecnoapitalista, s'enfonsa en el món sense ànima, sense interioritat, sense sentiments, sense consciència, propi de les màquines. Un món en què l'únic que importa és l'eficiència.'
0 Comentarios