"Escoltar
els despropòsits de Hitler li produïa encara més angoixa que llegir els
actuals pensadors, constructors amb fum i analistes de la boira. «La
intel·ligència ha perdut els mitjans de discriminació i de sospesar; els
cervells mal preparats es pleguen sota la diversitat de coneixements;
el marc de la cultura, a força d’engrandirse, es trenca. Abans,
l’estreta instrucció aristotèlica i catòlica formava més d’un esperit
lliure: amb pocs llibres, textos venerats, s’aprenia un mètode; avui, el
prodigiós efecte divulgador dels diaris i la televisió permet, fins a
la inexperiència, la il·lusió del coneixement universal. Mentre que
l’ànima, abandonada a l’imprevist de les sensacions, deixa de
coordinar-les, la intel·ligència busca desesperadament una ètica i només
arriba a la higiene esportiva»."
"En
aquella època tot era obert, «alliberat», experimental. «Cercàvem noves
formes de relació», pensava Eufèmia, «i ens vam equivocar en tot: vam
voler trencar la família per tenir llibertat i hem trobat soledat; vam
entronitzar la joventut i ara, als quaranta i escaig, som vells
marginals; vam participar en l’alliberació de la dona per comprovar al
final que les més llestes
s’havien
quedat com abans: vivint del marit i disfrutant dels fills». Ara, al
declinar de la vida, en plena maduresa dels quaranta anys, Eufèmia es
trobava amb el resultat del que havia sembrat quan en tenia vint."
"-Va
recordar aquella rondalla sobre Chuang-Tzu, que li diu al seu amic:
«Has vist que feliços són els peixos al torrent?». «Com saps que són
feliços si no ets un peix?».
«I
tu, que no ets jo, com saps que jo no ho sé? Tornem al principi», va
concloure Chuang-Tzu: «jo sé que els peixos són feliços perquè sento en
mi la seva joia»."
"Una ciutat humana ho era per la seva música,
per la seva gent amable, i no esbojarrada per la pressa; per l’absència
d’aquesta obsessió morbosa d’ara de fer diners contra rellotge."
"A
la residència hi havia una capella on ella va tenir una decebedora
crisi religiosa: dirigida com estava pel culte a la voluntat, es plantà
davant el sagrari i exigí a Crist que se li manifestés. Com que no
passava res va redoblar el seu esforç mental per comunicarse amb
el més enllà i, com que això encara se li negava, va abandonar la
solitària capella convertida en materialista aferrissada, irreductible.
Mai va comprendre que també en la religió cristiana és imprescindible
deixar-se anar. No en va els místics empren paradoxalment la metàfora de
l’orgasme."
"El
secret pel qual foren destruïts els templers i cremats els càtars és que
Jesús no va ser crucificat sinó que visqué i tingué fills. Als papirs
trobats a Naj Hamagdi el 1947 hi ha dos evangelis en els quals s’afirma
que Jesús no va morir a la creu, que estava casat amb Maria de Magdala i
que ambdós eren d’estirp reial, la casa de David. Segons les
Genealogies, Jesucrist i Magdalena van marxar de Palestina cap al sud de
França amb el seu fill o fills. Un descendent d’aquesta nissaga es va
casar amb Giselle de Razès, descendent dels reis visigots instal·lats a
Redae (ara es diu Rennas-del-Castèl o Rennes-le-Château)."
"El
símbol d’aquesta època decadent, en què l’art ja no s’entén. I menys el
refinament i la recerca de l’excel·lència. Val més plegar, que
s’enfonsi aquesta cultureta de burgesos falsos i rics acabats
d’estrenar! La dèria es transforma en mania quan la soledat la cova, i
tota mena d’idees destructives pul·lulaven pel cervell de
Xavier. Començà a elucubrar un pla de foll."
0 Comentarios