"El temps ha segrestat la felicitat i hem fet de la paciència l'heroïna
que l'ha de rescatar. Creure que la felicitat s'ha de cercar en el futur
és una malaltia degenerativa que ens porta a creure que la felicitat és
un bé escàs que no pot ser compartit. Així és com hem convertit la
recerca de la felicitat en una absurda cursa contra natura. Una cursa
que ha acabat degenerant en la persecució³ d'un mite que només la ment
humana podria haver creat:
El mite del Poder."
"Poca gent sap que el model educatiu prevalent a la societat moderna deriva de l'escola prussiana de finals del segle XVIII, que tenia per objectiu formar soldats disciplinats i obedients, incapaços de qüestionar ordres. Aquest model va resultar idoni per a la formació dels empleats dòcils, productius i disciplinats que posteriorment demandaria la imminent Revolució Industrial.
Però això és clarament un model utilitarista: no se centra en les necessitats de l'alumne, sinó en les del sistema.
Enviem els nostres fills a l'escola perquè el sistema ens ensenya que l'educació és essencial per a la seva supervivència. Però l'únic que realment garanteix l'actual model educatiu és la supervivència del sistema mateix. No és casualitat que les cries sapiens siguin les úniques del regne animal que es resisteixen a ser ensenyades. L'escola on les enviem té per objectiu disciplinar-les i la natura d'un infant és qualsevol cosa menys disciplinada. Com observa el filòsof Michel Foucault, «la disciplina fabrica cossos sotmesos i exercitats, cossos "dòcils": augmenta les forces del cos en termes econòmics d'utilitat i disminueix aquestes mateixes forces en termes polítics d'obediència». Just el que demanda el sistema.
Una escola que té per objectiu garantir que les generacions futures pensin a manera i semblança del poder no és una escola pensada per ensenyar-nos a ser feliços. És un sistema d'adoctrinament que pivota entorn dels constructes mitològics que sustenten el poder i que genera receptes educatives dissenyades per alinear-nos al voltant d'aquests."
"Paral·lelament a la creixent emergència climàtica, un altre tipus
d'emergència s'està gestant encara més ràpidament. Un informe de l'ONU,
publicat al maig
del 2019, revelava que des de l'any 1500 han desaparegut 680 espècies
de vertebrats, alhora que de l'ordre d'un milió³ d'espècies de plantes i
animals (dels aproximadament vuit milions existents) estan actualment
en alt risc d'extinció³ 66 L'impacte de l'ésser humà a la biodiversitat
es tradueix en dades com que més d'un terç de tots els mamífers marins,
un 40% dels amfibis i un 33% dels coralls estan seriosament amenaçats.
Això se suma a l'anunci que el 2003 va fer la revista Nature posant en relleu que la població³ dels grans peixos (incloent-hi la tonyina, el peix espasa, l'halibut o el bacallà ,
entre d'altres) s'havia reduït en un mes que preocupant 90%. Si les
coses no canvien aviat, el 2050 la quantitat de plàstica l'oceà podria
superar la quantitat de peixos. "
0 Comentarios