"Quan vaig començar els estudis del màster en Desenvolupament Internacional, em va impactar llegir que molts països europeus havien de reduir la seva producció d'aliments per evitar que els preus baixessin més del compte. I això, ara, esta passant a Espanya, on es demana que no es produeixin més aliments per no enviar-los a llocs propers com el Sàhara.
"Aquesta història increïble que tots volen escoltar, per a mi no és gens fàcil d'explicar. En vaig pagar un preu molt alt. No és només una història, és la meva vida. Si l'explico és perquè no vull que es torni a repetir. Vull conscienciar les persones, no vull que quedi només com una anècdota a l'hora del cafè."
Encara avui dia em fascina poder llegir un llibre, entendre'l, explicar-lo a algú altre. És una acció quotidiana per a la majoria de persones, però per a mi és un miracle.
"Un dia li vaig preguntar a una dona: -Per què, si no els pots mantenir, tens més i més fills'
Amb un somriure sorneguer, com dient-me que jo no era conscient de la realitat que es viu a Afganistan, em va dir: '-Nadia, no veus quantes en moren cada dia, de criatures?"
"He de confessar que no sempre soc sincera, a les meves conferències. Soc professional, tinc clars els objectius i explico el que he viscut. Sé de què parlo, sé el que he patit i el que pateix la gent del meu país. Explico el que sé i conec, però no sempre mostro com em sento per dintre. Perquè encara no he trobat les paraules adequades per expressar-ho."
"Tinc un sisè sentit. Tinc una capacitat extrema per detectar quan algú s'aprofita de mi, quan estic perdent el temps o el que m'estan dient no és el que busquen. Vaja, quan em menteixen. Això també és supervivència. He viscut molta por, una por immensa i gràcies a això he desenvolupat un sisè sentit..."
"És per això que em sento sola. No per la manca d'afecte, ni d'aliances, sinó que sento una soledat més profunda. És la soledat del silenci. De les veus que callen. Dels que diuen' Això no va amb mi, 'Jo no puc canviar el món'. El silenci dels que veuen injustícies i no fan res és dolorós, perquè no som només individus, sinó que tots formem part del mateix magma humà.""Quan vaig començar els estudis del màster en Desenvolupament Internacional, em va impactar llegir que molts països europeus havien de reduir la seva producció d'aliments per evitar que els preus baixessin més del compte. I això, ara, esta passant a Espanya, on es demana que no es produeixin més aliments per no enviar-los a llocs propers com el Sàhara.
"Aquesta història increïble que tots volen escoltar, per a mi no és gens fàcil d'explicar. En vaig pagar un preu molt alt. No és només una història, és la meva vida. Si l'explico és perquè no vull que es torni a repetir. Vull conscienciar les persones, no vull que quedi només com una anècdota a l'hora del cafè."
Encara avui dia em fascina poder llegir un llibre, entendre'l, explicar-lo a algú altre. És una acció quotidiana per a la majoria de persones, però per a mi és un miracle.
"Un dia li vaig preguntar a una dona: -Per què, si no els pots mantenir, tens més i més fills'
Amb un somriure sorneguer, com dient-me que jo no era conscient de la realitat que es viu a Afganistan, em va dir: '-Nadia, no veus quantes en moren cada dia, de criatures?"
"He de confessar que no sempre soc sincera, a les meves conferències. Soc professional, tinc clars els objectius i explico el que he viscut. Sé de què parlo, sé el que he patit i el que pateix la gent del meu país. Explico el que sé i conec, però no sempre mostro com em sento per dintre. Perquè encara no he trobat les paraules adequades per expressar-ho."
"Tinc un sisè sentit. Tinc una capacitat extrema per detectar quan algú s'aprofita de mi, quan estic perdent el temps o el que m'estan dient no és el que busquen. Vaja, quan em menteixen. Això també és supervivència. He viscut molta por, una por immensa i gràcies a això he desenvolupat un sisè sentit..."
"És per això que em sento sola. No per la manca d'afecte, ni d'aliances, sinó que sento una soledat més profunda. És la soledat del silenci. De les veus que callen. Dels que diuen' Això no va amb mi, 'Jo no puc canviar el món'. El silenci dels que veuen injustícies i no fan res és dolorós, perquè no som només individus, sinó que tots formem part del mateix magma humà."
0 Comentarios